sábado, 14 de febrero de 2009

Poema d'amor



Per quin la vida és així? Per quina tan injusta és aquesta? Per quina l'amor que busques? Aquest amor mai trobes? Per quin a l'home al que estimes? Per què no et fa cas? El seu cor oferix a una altra? Per què en tí no s'ha fixat? Sempre és així, segur que compte t'has donat. Si haguessin estat de ciència, les preguntes s'haurien solucionat, però al ser el cor qüestionat, Respostes? Encara no s'han donat.

San Valentin



Va ser una mirada, un frenesí de petons, una luxúria de sentiments. Va ser un instant sense fi, sense temps per a somiar. I llavors despertem, ... i seguim estimant-nos. Mentre em parlaves i jo et mirava, es va detenir el temps al mig instant: l'amor em cridava i jo li obeïa. Mentre em murmuraves i jo t'estimava, es van alçar els sentiments, va manar la teva veu, el cel es va fer visible en els teus ulls, i jo vaig pronunciar el voler en els teus llavis.